Comprenent la Justícia Social en Educació Musical. Veus Internacionals

La justícia social continua sent avui un desafiament clau en qualsevol democràcia. En el marc del Congrés de la Societat Internacional d’Educació Musical celebrat a Glasgow (Regne Unit), el passat mes de juliol va tenir lloc el simposi titulat Comprenent la Justícia Social en Educació Musical. Veus Internacionals, per debatre sobre les formes en què la justícia social es manifesta o podria fer-ho en educació musical.

En primer lloc va intervenir Paul Woolford, de la Universitat d’Ontario Occidental (Canadà), que va presentar el Handbook of Social Justice and Music Education que recentment ha publicat Oxford University Press. Woodford va descriure els propòsits del manual, estructura i una perspectiva acadèmica internacional, per tractar sobre la justícia social en educació musical a nivell històric, conceptual i polític.

De izquierda a derecha: Patrick Schmidt, Gary Spruce, Lee Higgins, Cathy Benedict, José Luis Aróstegui, Paul Woodford, y Graça Mota.

D’esquerra a dreta: Patrick Schmidt, Gary Spruce, Lee Higgins, Cathy Benedict, José Luis Aróstegui, Paul Woodford, i Graça Mota.

A continuació, va intervenir Cathy Benedict, també de la Universitat d’Ontario Occidental, que va presentar la secció segona d’aquest Manual, de la qual és l’editora acadèmica i que porta per títol Reclaiming difference in music education. “Tolerància”, ha dit, és una paraula que, quan s’empra, amb prou feines crida l’atenció. S’entra en aquest espai discursiu com en un joc de mans, fent gairebé impossible parar i intentar aclarir-, alhora que va al·ludir al fet que “l’altre” és potser i més òbviament un terme problemàtic, ja que s’empra més freqüentment per dividir i delinear. Benedict va referir en la seva intervenció relats personals, reflexions històriques i investigació empírica per desentranyar aquesta complexitat amb relació a qüestions aparentment òbvies de l’educació musical, però que no poden ser immediatament associades amb la justícia social a través de l’educació musical, mostrant la relació intrínseca entre ambdues.

Patrick Schmidt, también de la Universidad de Ontario Occidental, presentó a continuación la tercera sección de esta obra titulada Epistemological Shifts and Just Practices, de la que es editor académico. En su intervención defendió que una comprensión compleja de la justicia social en educación musical requiere que nos paremos a contemplar las posiciones epistemológicas y los desafíos implícitos en los diferentes marcos de la justicia social. Reflexionó a continuación sobre cómo intentamos darle sentido a la justicia social en nuestra práctica docente y sobre cómo lo que a cada uno nos parece de “sentido común” varía de acuerdo a nuestros puntos de partida y a lo largo del tiempo. Schmidt, finalmente, reflexionó sobre esos cambios epistemológicos en justicia social enfatizando su lado práctico así como sus diferentes conceptualizaciones.

Gary Spruce, de la Universitat a Distància del Regne Unit, va presentar la quarta secció d’aquest Manual, titulat “Toward Social Justyice Pedagogy: Problems and Opportunities”. Va començar assenyalant que cal aprofundir en la nostra comprensió de la justícia social en educació musical explorant les maneres en què la justícia social es manifesta o inhibeix dins de cada context musical i educatiu musical, alhora que aposta per unes pràctiques menys dominants que apropin les experiències musicals a les vides de les persones.

José Luis Aróstegui, de la Universidad de Granada (Espanya) va presentar el capítol “Educational Policy Reforms and the Politics of Music Teacher Education” que va escriure juntament amb Gabriel Rusinek, de la Universidad Complutense (Espanya). En la seva presentació, es van abordar les polítiques de formació del professorat de música en relació amb les polítiques educatives de reforma dels currículums nacionals que institucions transnacionals estan promovent pràcticament a tot el món, mostrant la manca de relació entre unes i altres. Així, es va tractar en primer lloc la lògica implícita en aquestes reformes curriculars del sistema educatiu obligatori, de caràcter econòmic neoliberal, i de les conseqüències que estava tenint per a l’educació musical escolar. A continuació, es va plantejar fins a quin punt les institucions d’ensenyament superior a càrrec de la formació del professorat de música estan assumint aquests canvis curriculars per, finalment, suggerir tres possibilitats per fomentar la justícia social en la formació del professorat de música en resposta a les noves demandes escolars i que són: a) desenvolupar la qualitat dels plans d’estudi des d’una perspectiva educativa; b) reconèixer el declivi de l’educació musical com a part dels ensenyaments obligatoris; 3) reconèixer el caràcter polític de l’educació musical i la formació del professorat corresponent.

Lee Higgins, de la Universitat York St John (Regne Unit), va presentar a continuació el seu capítol, titulat “Hospitable Music Making: Community Music as a Site for Social Justice”, en què tracta la noció d’hospitalitat durant la producció musical, el que està en relació amb les pràctiques d’interpretació musical comunitària a nivell tant teòric com pràctic. Higgins va mostrar dades de dos estudis de cas que interpreta prenent com a marc els escrits de Derrida sobre justícia: un músic format en un conservatori xinès que torna a la seva ciutat natal per treballar amb nens abandonats i, d’altra banda, directors de cor que treballen en un centre de menors de Masschussetts. Tots dos projectes de música comunitària els descriu com a llocs per a la justícia social, ja que els que participen en aquests projectes, en un ambient musical acollidor es converteixen aquests llocs en espais en què explorar la participació i la inclusió.

Finalment, Graça Mota, de l’Institut d’Educació de Porto (Portugal), va fer de revisora i amiga crítica en què va destacar els aspectes més rellevants del simposi i suggerint noves direccions per a futures investigacions.

Leave a Reply