Els compositors entren a l’aula. Un projecte de creació musical en l’Educació Primària

Assumpta Valls Casanovas y Julia Getino Díez Universitat Autònoma de Barcelona

dsc_1181

I. Introducció

            El projecte “Els compositors entren a l’aula” té com a finalitat afavorir l’acostament de la música contemporània a l’alumnat a través de l’audició i la creació musical, i sempre comptant amb la contribució presencial de compositors actuals.

            Los diferentes compositores que han intervenido son Agustí Charles, Bernat Vivancos, Ramon Humet, Raquel García Tomás, Josep M Guix y Joan Magrané. El projecte respon a una iniciativa sorgida en el grup de treball “Músiques del món contemporànies i modernes”, l’ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquest grup de treball està compost per la majoria dels docents que ha aplicat el projecte i 3 professores de Didàctica de la Música de la UAB. El projecte s’ha dut a terme amb la participació de cinc mestres durant el curs 2014-2015 i amb set mestres durant el curs 2015-16. Les escoles participants són El Solell de La Palma de Cervelló, El Carreró de Mataró, Serenavall de Sant Andreu de Llavaneres, Serralavella de Ullastrell, Ponent de Terrassa, Pereanton de Granollers, Els Encants de Barcelona y Alexandre Galí de Barcelona.

II. Objectius

            Els objectius didàctics del projecte els podem resumir en els següents:

  • Potenciar i desenvolupar la creativitat musical en els nens.
  • Conèixer i fer accessible la música contemporània a l’escola.
  • Apropar la cultura de l’entorn més immediat en la vida quotidiana dels nens a través de l’artista-compositor.
  • Conèixer els compositors autòctons “vius” i en actiu.
  • Acompanyar i enfortir el treball cooperatiu i de grup. Aprendre a ajudar-se i valorar les seves pròpies idees.
  • Crear espais per compartir, expressar i respectar la vessant més íntima i personal que la música evoca en cada un.
  • Facilitar i compartir les experiències entre diferents escoles.

III. El projecte

            A continuació, exposem de forma resumida les fases principals en què s’estructura el projecte. Ressaltem aquells aspectes metodològics més rellevants per situar i entendre la seva dimensió i globalitat, posant l’accent en el desenvolupament del treball en els centres. Per a això ens ajudem d’imatges i vídeos de les diferents fases del procés a través de la pràctica realitzada en un grup de sisè d’una de les escoles participants – CEIP Ponent de Terrassa- amb l’obra “Soroll d’aigua” de Josep M. Guix.

A. La preparació prèvia: el compositor, l’obra i el docent.

  1. Cerca del compositor i selecció de les obres.

      Recerca dels compositors que participaran en el projecte i selecció de les obres segons criteris de caràcter didàctic: que contingui elements musicals variats, distingibles auditivament i assequibles perquè els nens puguin utilitzar-los en les seves creacions.

Àudio en: http://www.josepmariaguix.com/works/chamber/ / Obra: Soroll d’aigua (2015) for Clarinet Trio (Bb cl, vlc, pno). Fragment utilitzat: Haiku I (00- 2:58).

2. Orientacions per als docents.

      Amb cadascuna de les obres seleccionades, s’elabora un material formatiu i didàctic. Aquest material conté els elements musicals més rellevants, així com diferents pautes i indicacions per realitzar activitats a l’aula. Aquests materials són exposats i contrastats amb els docents, els que els adapten en funció de les característiques dels seus grups.

B. Implementació en les escoles.

3. Realització de les activitats a les escoles.

  • Primera fase: escolta de l’obra.

La finalitat de l’escolta de l’obra del compositor contemporani no només és despertar l’atenció i els interessos dels nens cap a aquesta tipologia de música, sinó també desenvolupar el seu pensament i coneixement sobre la música a través de l’anàlisi de la mateixa.

Les primeres escoltes de l’obra són per anar-se’n familiaritzat, després progressivament es va entrant en l’anàlisi i comprensió dels seus elements més rellevants. També s’introdueix la partitura -quan aquesta resulta comprensible a nivell visual- per reafirmar, ampliar o descobrir nous elements, i així possibilitar l’accés a un coneixement més ampli i complet.

fragmento-de-la-partitura

Fragment de la partitura.

Veure partitura completa a: https://issuu.com/josepmariaguix/docs/trio_soroll_aigua-complet-04

             Les activitats que es presenten són diverses: algunes d’elles construeixen ponts que ajuden a facilitar una primera escolta més atenta, mentre que d’altres, es plantegen un cop els nens ja han manifestat les seves primeres impressions. En el transcurs d’aquestes activitats és quan l’alumnat – d’acord amb el seu nivell- va descobrint i prenent consciència dels elements essencials que el compositor ha utilitzat per fer la seva composició.

Durant aquesta fase, el paper del docent és fonamental: les seves intervencions porten guien als nens cap a l’anàlisi i la comprensió de l’obra, el que fa que generin noves expectatives entorn al seu aprenentatge. Aquest treball de descobriment i coneixement es converteix en el detonant i motor de l’inici del procés de creació-composició dels alumnes.

  • Segona fase: realització d’una composició (petita obra)

El descobriment i l’anàlisi dels paràmetres musicals i recursos compositius de la fase anterior possibiliten que els alumnes comprenguin i interioritzin nous coneixements que durant aquesta fase, posen al servei del procés de composició.

S’inicia un llarg recorregut d’experimentació i descobriment que, de forma progressiva, fa que els primers esbossos musicals vagin prenent forma fins arribar a un primer format de petites composicions.

Procés de creació 1

Procés de creació 2

(Subtítols en espanyol)

 

        En el transcurs del procés de composició, el docent dóna suport als grups de diferents maneres: fent que expliquin als companys el que fan i per què ho fan, fent-los preguntes amb la intenció que les respostes els provoquin la necessitat de buscar noves vies per millorar la seva creació i, en alguns casos, tornant a escoltar l’obra i recordant com el compositor utilitzava els elements musicals.

    4. Visita del compositor a l’aula.

     Quan els nens han acabat la seva primera proposta de composició, té lloc la visita del compositor a l’aula.

A la primera part de la trobada, els nens dialoguen amb el compositor sobre temes i qüestions que s’han anat plantejant durant el procés d’escolta i anàlisi de l’obra. Els interessos dels alumnes van des del procés compositiu, la biografia del compositor o la pròpia obra del compositor.

A la segona part, els nens i nenes interpreten les seves composicions davant del compositor i li expliquen els criteris i les idees de fons que han utilitzat per elaborar la seva pròpia composició. També, li plantegen els dubtes i dificultats que han tingut durant el procés compositiu.

El compositor s’interessa per conèixer què és el que els alumnes volen aconseguir, quines idees i sensacions volen transmetre amb la seva música. També valora en positiu les seves aportacions i, tant a nivell d’explicació com través de la pràctica, els fa suggeriments i propostes utilitzant recursos concrets per millorar els resultats.

La visita del compositor

5. Reelaboració de la composició inicial.

      Després de la visita del compositor, els nens reprenen i refan la seva composició en base als consells i suggeriments compositor. El grau de motivació és molt elevat i els nens mostren un gran respecte cap a les idees que el compositor els va manifestar. Els nivells de reelaboració i canvis són diferents segons el grup: mentre que alguns només modifiquen aquelles parts o aspectes en què el compositor va incidir directament, altres pràcticament fan una nova composició.

    6. Concert final.

      Al final de tot el procés, es realitza un concert amb les obres compostes pels diferents grups de nens dels centres que han participat en el projecte. Es tracta d’un concert en horari escolar per als nens i mestres. Els compositors que poden també assisteixen, encara que no és una demanda que se’ls fa quan se’ls proposa participar en el projecte.

       Fer un concert amb les obres que han creat els propis nens és una experiència totalment nova per a ells, ja que els nens tenen un doble paper: són intèrprets i compositors. Aquesta doble funció proporciona al nen una experiència musical molt més àmplia i única, que fomenta que els alumnes se sentin més propers a la música i al procés creatiu.

Concert

 

Per concloure, afegim dues idees pel que fa a la música contemporània i la visita del compositor a l’aula, extretes de les reunions dutes a terme amb els docents:

– La utilització d’obres de repertori contemporani com a referent per a la posterior creació té un atractiu per als alumnes que pot semblar inesperat. La música actual presenta molta afinitat amb la sensibilitat d’uns nens que encara no estan tancats en una estètica musical més clàssica. Els alumnes se senten molt propers a la música contemporània i els resulta especialment comprensibles els seus paràmetres. Això facilita que els alumnes es vegin més capaços d’utilitzar-los i organitzar-los en les seves pròpies composicions.

– La visita del compositor s’amplifica totes les dimensions de la feina que es realitza a l’aula i li dóna un sentit musical difícil d’aconseguir per altres mitjans. A més, té un gran potencial per actuar com a catalitzador de nous i més ràpids aprenentatges musicals que adquireix l’alumnat. El compositor, tant pel reconeixement i valoració que fa de l’obra dels nens, com per la guia que els proporciona, ajuda als alumnes a avançar en contingut musical, la tècnica instrumental i la musicalitat.

Leave a Reply